Les rates i ratolins en el nostre àmbit, es converteixen en plaga. Les rates viuen amagades prop de nosaltres. Per exemple en els col·lectors de les nostres cases i utilitzen la claveguera per desplaçar-se. Aprofiten la mínima ocasió per introduir-se en els nostres habitatges i instal·lacions buscant aliment. Són vectors provats de malalties

ECADE S.L. utilitza diversos sistemes de control:

 

Activitat rates i ratolins

Al llarg de l’estiu i de la tardor les rates i els ratolins entren a les cases en quantitats superiors a les de qualsevol altra època de l’any.

Busquen seguretat, un refugi sec, aliment i una temperatura adequada al seu gust i necessitats.

Hi ha molts signes per detectar que tenim rates o ratolins,algns d’aquests poden ser:

Per diferenciar si es tracta de  rata o ratolí, hem de tenir en compte les diferents adaptacions que han tingut al medi :

■Els ratolins investiguen ràpidament els nous objectes que troben a l’interior, mentre que les rates són més cauteloses. 
■Els ratolins mengen una mica d’aquí i una mica d’allà, mentre que les rates es paren i consumeixen un munt. 
■Els ratolins beuen aigua, però poden sobreviure llargs períodes de temps sense consumir-ne, mentre que les rates la necessiten diàriament.
■Els ratolins tenen territoris molt més petits que les rates.

Típus de Rates

Les espècies més comunes que trobem a Espanya són:

 

- Rata de claveguera

La rata comuna o rata de claveguera o rat dels fossats a Catalunya del Nord (Rattus norvegicus) és una de les espècies de rata més conegudes i esteses. Malgrat ser originària de la Xina, s’ha estès per la pràctica totalitat del món gràcies a la seva resistència i capacitat de reproducció. La rata negra és més gràcil, té la cua més llarga que el cos i el cap junts i les orelles doblegades endavant arriben a l’ull o el sobrepassen. Les dues espècies poden instal·lar-se en un mateix edifici. En aquest cas, la rata comuna sol ocupar els cellers i els soterranis, mentre que la negra prefereix les golfes i altres parts altes. La seva varietat albina s’empra com a organisme model.

Morfologia

És una rata de cos allargat, ulls negres i grossos i orelles també grosses que, doblegades endavant, arriben a la vora de l’ull. La cua, més llarga que el cap i el cos junts, és coberta d’uns anells escatosos i gairebé no té pèls. La coloració és molt variable. El dors exhibeix tonalitats des de gairebé negres fins a grises vermelloses o grises fosques amb reflexos platejats, mentre que el ventre és gris clar, blanquinós o groguenc. La separació entre la coloració dorsal i la ventral pot ser ben marcada o bé difuminar-se. La cua és monocolor. Els exemplars joves mostren un pelatge gris fosc uniforme. Del cap a la base de la cua mesura entre 17,6 i 21 cm. Sol pesar entre 135 i 240 g.

La rata comuna té un aspecte més robust, la cua més curta (no supera la llargada del cap i el cos junts) i les orelles més petites (doblegades endavant no arriben a l’ull). A les cases, la rata comuna, més resistent al fred, ocupa els soterranis i les habitacions més humides.

Ecologia

Està força lligada a la presència humana, si bé també pot viure en camps de fruiters, sobretot de tarongers, i al bosc, on mena una vida arborícola. Els individus que viuen en nuclis urbans solen ocupar els graners, les pallisses i les parts més altes dels edificis.

Essencialment nocturna, quan l’aliment escasseja surt també de dia. S’enfila i salta molt bé i fins pot nedar, però no li agrada. Sol viure en grups d’entre vint i cinquanta individus. Els individus campestres construeixen uns nius subterranis entre les arrels dels arbres i uns altres d’aeris entre el brancatge dels arbres més densos. Les que viuen a les cases fan el niu en una biga o en un altre lloc alt emprant qualsevol material al seu abast (serradures,paper, roba, etc.).

La seva presència a casa la posen en evidència els aliments rosegats i uns cagallons en forma de fus, d’uns 9 mm de longitud, de color negre.

 

Ratolins

El ratolí comú, ratolí domèstic, ratolí de casa o rat furet (a la Catalunya Nord) (Mus musculus) és una espècie de ratolí del gènere Mus.
El ratolí adult arriba a fer (del nas a la cua) de 7,5 a 10 cm de llarg. Pesa de 10 a 25 grams. El color varia de marró clar a negre i té el pèl curt.

Els mascles i femelles joves són molt similars, les femelles tenen cinc parells de glàndules mamàries. Els mascles no tenen mugrons

Se’n reconeixen tres

Comportament

Quan menja, lluita o s’orienta, el ratolí comú, s’aguanta només en les potes del darrere, suportats per la cua. Quan corren la cua serveix per compensar el moviment.

Els ratolins comuns són més actius al crepuscle o a la nit. Els ratolins són territorials i un mascle dominant acostuma a viure amb diverses femelles i els ratolins joves.

S’alimenen principalment de matèria vegetal però accepten carn i productes làctics. Beuen aigua però en necessiten molt poca i aprofiten la continguda en els aliments. Poden menjar els seus excrements per aprofitar-ne els nutrients, no vomiten.

Els ratolins tenen por de les rates que els poden matar i menjar parcialment, per això no acostumen a viure junts rates i ratolins.

 

En ser animals principalment nocturns gairebé no tenen una visió dels colors. Tenen un gran sentit de l’oïda i perceben ultrasons probablement fins a 100 kHz.

El ratolí de casa també utilitza les feromones per a la comunicació social.

L’orina dels mascles té una forta i característica olor

Els ratolins femelles tenen un cicle strogènic de 4 a 6 dies.

Els ratolins mascles criden a les femelles amb ultrasons de complexitat semblant a la dels cants dels ocells.

Després de la copulació la femella desenvolupa una estructura vaginal que impedeix una posterior copulació. El període de gestació és de 19–21 dies, ai tenen de 3-14 cadells. Una femella pot tenir de 5 a 10 parts per any. Els ratolins silvestres només viuen un any de mitjana per la gran depredació a la que estan sotmesos. Sota protecció poden viure tres anys. Hi ha un rècord establert en 5 anys.