Desratització

Les rates i ratolins en el nostre àmbit, es converteixen en plaga. Les rates viuen amagades prop de nosaltres. Per exemple en els col·lectors de les nostres cases i utilitzen la claveguera per desplaçar-se. Aprofiten la mínima ocasió per introduir-se en els nostres habitatges i instal·lacions buscant aliment. Són vectors provats de malalties

ECADE S.L. utilitza diversos sistemes de control:

Inspecció prèvia : rastres , punts d’entrada.
Tractaments basats en la captura
Tractaments basats en lluita química

 

Activitat rates i ratolins

Al llarg de l’estiu i de la tardor les rates i els ratolins entren a les cases en quantitats superiors a les de qualsevol altra època de l’any.

Busquen seguretat, un refugi sec, aliment i una temperatura adequada al seu gust i necessitats.

Hi ha molts signes per detectar que tenim rates o ratolins,algns d’aquests poden ser:

podem sentir sorolls de rosegar a la nit
veure rastres la seva presència
veure marques que deixen en rosegar
veure trepitjades en zones de pols
Marques d’orina

Per diferenciar si es tracta de  rata o ratolí, hem de tenir en compte les diferents adaptacions que han tingut al medi :

■Els ratolins investiguen ràpidament els nous objectes que troben a l’interior, mentre que les rates són més cauteloses. 
■Els ratolins mengen una mica d’aquí i una mica d’allà, mentre que les rates es paren i consumeixen un munt. 
■Els ratolins beuen aigua, però poden sobreviure llargs períodes de temps sense consumir-ne, mentre que les rates la necessiten diàriament.
■Els ratolins tenen territoris molt més petits que les rates.

Típus de Rates

Les espècies més comunes que trobem a Espanya són:

la Rata de claveguera (Rattus norvegicus)
la Rata negra (*Rattus *rattus).

 

- Rata de claveguera


La rata comuna o rata de claveguera o rat dels fossats a Catalunya del Nord (Rattus norvegicus) és una de les espècies de rata més conegudes i esteses. Malgrat ser originària de la Xina, s’ha estès per la pràctica totalitat del món gràcies a la seva resistència i capacitat de reproducció. La rata negra és més gràcil, té la cua més llarga que el cos i el cap junts i les orelles doblegades endavant arriben a l’ull o el sobrepassen. Les dues espècies poden instal·lar-se en un mateix edifici. En aquest cas, la rata comuna sol ocupar els cellers i els soterranis, mentre que la negra prefereix les golfes i altres parts altes. La seva varietat albina s’empra com a organisme model.

- Rata negra

La rata negra, rata de camp o rata traginera (Rattus rattus) és una espècie de rosegador de la família Murinae. Actuà com areservori de les mortals epidèmies de pesta negra que assolarenEuropa al final de l’edat mitjana, ja que era portadora de les pucesque transmeten la malaltia.

Morfologia

És una rata de cos allargat, ulls negres i grossos i orelles també grosses que, doblegades endavant, arriben a la vora de l’ull. La cua, més llarga que el cap i el cos junts, és coberta d’uns anells escatosos i gairebé no té pèls. La coloració és molt variable. El dors exhibeix tonalitats des de gairebé negres fins a grises vermelloses o grises fosques amb reflexos platejats, mentre que el ventre és gris clar, blanquinós o groguenc. La separació entre la coloració dorsal i la ventral pot ser ben marcada o bé difuminar-se. La cua és monocolor. Els exemplars joves mostren un pelatge gris fosc uniforme. Del cap a la base de la cua mesura entre 17,6 i 21 cm. Sol pesar entre 135 i 240 g.

La rata comuna té un aspecte més robust, la cua més curta (no supera la llargada del cap i el cos junts) i les orelles més petites (doblegades endavant no arriben a l’ull). A les cases, la rata comuna, més resistent al fred, ocupa els soterranis i les habitacions més humides.

Ecologia

Està força lligada a la presència humana, si bé també pot viure en camps de fruiters, sobretot de tarongers, i al bosc, on mena una vida arborícola. Els individus que viuen en nuclis urbans solen ocupar els graners, les pallisses i les parts més altes dels edificis.

Essencialment nocturna, quan l’aliment escasseja surt també de dia. S’enfila i salta molt bé i fins pot nedar, però no li agrada. Sol viure en grups d’entre vint i cinquanta individus. Els individus campestres construeixen uns nius subterranis entre les arrels dels arbres i uns altres d’aeris entre el brancatge dels arbres més densos. Les que viuen a les cases fan el niu en una biga o en un altre lloc alt emprant qualsevol material al seu abast (serradures,paper, roba, etc.).

La seva presència a casa la posen en evidència els aliments rosegats i uns cagallons en forma de fus, d’uns 9 mm de longitud, de color negre.

 

Ratolins

El ratolí comú, ratolí domèstic, ratolí de casa o rat furet (a la Catalunya Nord) (Mus musculus) és una espècie de ratolí del gènere Mus.
El ratolí adult arriba a fer (del nas a la cua) de 7,5 a 10 cm de llarg. Pesa de 10 a 25 grams. El color varia de marró clar a negre i té el pèl curt.


Els mascles i femelles joves són molt similars, les femelles tenen cinc parells de glàndules mamàries. Els mascles no tenen mugrons

Se’n reconeixen tres

• Mus (musculus) musculus (Est d’Europa)
• Mus (musculus) castaneus (Sud-est d’Àsia)
• Mus (musculus) domesticus (Oest d’Europa)

Comportament

Quan menja, lluita o s’orienta, el ratolí comú, s’aguanta només en les potes del darrere, suportats per la cua. Quan corren la cua serveix per compensar el moviment.

Els ratolins comuns són més actius al crepuscle o a la nit. Els ratolins són territorials i un mascle dominant acostuma a viure amb diverses femelles i els ratolins joves.

S’alimenen principalment de matèria vegetal però accepten carn i productes làctics. Beuen aigua però en necessiten molt poca i aprofiten la continguda en els aliments. Poden menjar els seus excrements per aprofitar-ne els nutrients, no vomiten.

Els ratolins tenen por de les rates que els poden matar i menjar parcialment, per això no acostumen a viure junts rates i ratolins.

 

En ser animals principalment nocturns gairebé no tenen una visió dels colors. Tenen un gran sentit de l’oïda i perceben ultrasons probablement fins a 100 kHz.

El ratolí de casa també utilitza les feromones per a la comunicació social.

L’orina dels mascles té una forta i característica olor

Els ratolins femelles tenen un cicle strogènic de 4 a 6 dies.

Els ratolins mascles criden a les femelles amb ultrasons de complexitat semblant a la dels cants dels ocells.

Després de la copulació la femella desenvolupa una estructura vaginal que impedeix una posterior copulació. El període de gestació és de 19–21 dies, ai tenen de 3-14 cadells. Una femella pot tenir de 5 a 10 parts per any. Els ratolins silvestres només viuen un any de mitjana per la gran depredació a la que estan sotmesos. Sota protecció poden viure tres anys. Hi ha un rècord establert en 5 anys.